TORNEIG ITE DEL BENJAMI BLAU

El torneig de Pasqua s’esperava amb moltíssima il·lusió per part de tot l’equip, ja que és un espai que trenca amb la dinàmica de la lliga. El grup B, el qual ens va tocar, estava format per l’AEM de Lleida, el Roquetes i el Remolins Bítem.

El primer partit el vam disputar contra l’AEM de Lleida, un equip ben format i seriós amb grans qualitats. El vam enfrontar amb totes les ganes possibles, però tot i això ens van superar per 14-0. Tot i això, cal destacar que amb un 8-0 a la mitja part i amb el partit perdut, els jugadors van sortir a la segona part amb moltíssimes ganes de jugar i de lluitar, fet que va agradar moltíssim.

Després d’aquesta derrota havíem de guanyar els altres dos partits per poder classificar-nos per a quarts de final, i així va ser. Els jugadors van sortir ben motivats i formant un equip estable i seriós, vam derrotar el Remolins Bitem per 5-1 i el Roquetes per 8-0. La imatge dels jugadors en aquests dos partits va tornar a ser impecable.

Amb aquests dos partits guanyats i aconseguida la classificació a quarts de final, esperàvem ansiosos el rival a quarts, que finalment va ser el Kitchee de Hong Kong. Alguns jugadors al assabentar-se del rival van atemorir-se bastant i d’altres ho van agafar amb ganes. Tot i això, després d’una xerrada al vestidor, els jugadors van sortir a l’escalfament de la manera més seriosa que havia vist mai, fins al punt que hem van entrar ganes de jugar a mi i tot. Era una de les poques vegades que veia un equip de veritat, seriós, amb moltíssimes ganes, donant-se tots ànims uns als altres, no semblaven benjamins.

El partit no va començar amb bon peu, i amb 10 minuts ens van marcar 3 gols de molta fortuna per als de Hong Kong. A l’inici de la segona part els jugadors van sortir amb moltíssimes més ganes, i vam arribar al resultat de 2-4 en contra, que provocava incertesa als visitants ja que ens aproximàvem a la seva porteria. Però, just en aquest moment en el qual ens vam tirar a l’atac, ens van rematar amb 2 gols seguits que sentenciaven el partit.

Amb el resultat final de 2-6, tot i perdre, va ser un dels cops que vaig acabar més satisfet del meu equip, gràcies a una gran imatge i unes ganes inimaginables de gaudir jugant a futbol per part de tots els nens. Em vaig sentir orgullós de la feina feta. Crec que després d’aquest torneig, aquests nens han crescut un pèl més, han madurat un pèl més com a jugadors i com a persones, aprenent dels errors, aprenent a actuar davant les dificultats i sobretot treballant en equip. Tot això basat en la formació a través de la competició i tractant els nens com a nens, rient i jugant, ja que al fons és el que més volen.

Si els dónes felicitat, ells et donaran felicitat.