El dimecres 4 va ser l’últim entreno abans de disputar el torneig. En
aquell moment estava amb l’optimisme de fer un bon paper al torneig, però no
esperava el resultat final. Estàvem al grup A amb el Kitchee Escola, l’Ebre
Escola, Jesús i Maria i el Sant Jaume.
Arribà el dia i l’hora per al debut, divendres a les 12h del migdia contra
el Kitchee Escola, els nenes varen fer un partit seriós i van poder remuntar el
gol inicials dels de Hong Kong, el resultat final del partit va ser de 4 a 2
per a un equip que amb aquest resultat es va fer gran.
El segon partit va arribar a la tarda del mateix divendres, contra l’Ebre
Escola, va ser un partit fàcil on es va mostrar la gran superioritat del
conjunt local, guanyant el partit per un còmode 5 a 1. Cal dir que els de
l’Ebre Escola jugaven amb 3 jugadors baby.
El tercer partit va arribar el dissabte al migdia, ja que el que teníem pel
matí no el vam jugar perquè el Jesús i Maria no es va presentar, així que els
mariners ja tenien 9 punts i el partit del Jesús i Maria guanyat amb un 3 a 0
per no presentar-se. El tercer era amb el Sant Jaume, el partit va començar
malament per als nostres interessos ja que Naïm, que acabaria sent el millor
jugador del torneig, es va fer mal i això li va marcar la poca presencia als
partits. Però l’equip volia guanyar i amb un moment el resultat ja era de 3 a
0, va ser un partit marcat pel domini rapitenc quasi tot el partit, els
santjaumencs van marcar dos gols un de falta i l’altre de jugada, que arribava
després d’una jugada fortuïta on el porter rapitenc, Miquel, havia de sortir
del camp amb la boca amb sang i amb una dent trencada, es va notar la valentia
del porter rapitenc que no es va espantar davant el jugador rival.
L’equip rapitenc es classificava per a quarts de final amb tots els partits
guanyats i com a primer de grup, el rival a quarts l’altre prebenjamí
rapintenc.
El partit de quarts començava plovent però el sol no va tardar en sortir
per veure un gran partit entre els dos prebenjamins rapitencs. Va ser molt
igualat, encara que el resultat va ser de 5 a 0 per al Prebenjami Blau.
Diumenge, últim dia de torneig, es disputaven les semifinals, ens va tocar
un difícil rival, el Futur Vinaròs 09. El partit va començar bé per als interessos
rapitencs, ja que Edgard era l’encarregat d’avançar els rapitencs al marcador
amb un excel·lent llançament de falta. Però els vinarossencs ens van remuntar
molt fàcil fins ficar-se 1 a 3. A falta de 8 minuts, amb Edgard molt tocat per
les moltes cops rebuts i Naïm lesionat del dia anterior, es van carregar els
atacs rapitencs a les seves esquenes i amb dos jugades van poder empatar el
partit, l’últim gol arribà a l’última jugada del partit. Encara que el mèrit
també es del extraordinari treball amb defensa, amb un Pep, Pau i Iker tallant
totes les jugades de perill. Amb l’empat va arribar la tanda de penals...
setmanes abans no havien anat massa bé al torneig d’Amposta, però aquesta
vegada amb confiança van llençar el mateixos jugadors que varen fallar. Estàvem
2 a 2, ens tocava llençar a la Rapitenca, uns moments de patiment però la
pilota va entrar molt ajustada al pal, li tocava la faena a Miquel, el nostre
porter, que va aturar el penal amb seguretat. Cal dir que el jugador rival va
llençar-lo amb molta pressió, amb la parada de Miquel l’afició rapitenca va
explotar d’alegria.
La final es va jugar a les 11:45h, amb l’equip cansat i amb jugadors
tocats, el Lleida ho va tenir molt fàcil, sense treure el gran mèrit dels
jugadors de la Terra Alta que van fer un grandíssim torneig. El resultat final
va ser de 2 a 7 i el partit es va acabar un minut abans, ja que com ja havia
passat a la mitja part, els dos porters rapitencs van sortir del camp plorant
desconsoladament per no poder guanyar la final, també ho van fer els dos
lesionats, Edgard i Naïm.
Detalls com aquests fan grans a aquests nenes, sabent que per als
entrenadors ja eren els campions ho volien ser de veritat, per a mi aquest
moment va ser bo i dolent. Bo, perquè veia les ganes que havien dipositat els
menuts en aquest torneig, amb pocs jugadors i amb uns excel·lents partís. I
dolent, perquè no m’agrada que els meus nens plorin, la derrota a la finals els
servirà en el futur. I com hem van dir a mi de menut, a les finals no arriben
tots els equips, sinó aquells que fan la feina bé durant els entrenaments i els
partits, aquells que ho fan tenen el premi de jugar una final, després la pots
guanyar o com aquesta vegada, perdre.
Els menuts van fer el trikitri davant els pares i van
sortir del camp sentint com els seus pares els animaven amb crits de RAPITENCA,
RAPITENCA.
Ara es el moment de exigir mes !!!!!
ResponderEliminar